és l’estratègia, inclosa al paradigma GED, que reclama la transversalització de l’equitat no només en qualsevol actuació de cooperació al desenvolupament, sinó també en el si de les organitzacions que les han de promoure, en tant que aquestes produeixen i reprodueixen desigualtats. Una de les crítiques que es fa a aquest paradigma és el fet de diluir les responsabilitats de les diferents àrees a l’hora d’incorporar la perspectiva de gènere en les seves accions. Fruit de la incorporació del mainstreaming de gènere, el gènere s’ha incorporat com a categoria tècnica «obligada», oblidant el seu aspecte d’incidència política.

biaix de valors, metodologies o coneixements que consideren que els homes i allò considerat masculí és el que importa i té més valor. És l’acceptació d’allò masculí com a allò neutre. Sovint, l’autonomia és un valor atribuït a la masculinitat i, per tant, esdevé androcèntric en desdibuixar la interdependència de les persones al llarg dels diferents moments del cicle vital o per necessitats relacionals.

metodologia que parteix de la investigació-acció per tal de revisar el funcionament de les organitzacions, identificar els aspectes que es considera que propicien les inequitats i proposar “experiments” de transformació. La metodologia COpEQ, en tant que procés de diagnosi i aprenentatge col•lectiu, busca i promou la representació de la multiplicitat de visions i la sensibilitat de les entitats; la captació real, significativa i propera de les construccions de les desigualtats a les organitzacions; la identificació dels obstacles que poden impedir el canvi (estructures, rutines, creences…); el disseny i la planificació col•lectiva de canvis, i l’apropiació personal i la identificació amb els canvis que es proposen.

sistema econòmic, polític, social i cultural en què els mitjans de producció són privats, i té per objectiu la generació i acumulació de beneficis econòmics de qui deté aquests mitjans. Aquest sistema només és possible gràcies a l’explotació del treball de les persones assalariades i l’externalització dels treballs i costos de reproducció de la vida a l’àmbit de la llar.

suma de les hores de treball tenint en compte tots els tipus de treballs i tasques, fent èmfasi especial a incloure al càlcul les tasques reproductives i de cura. Sovint s’utilitza per calcular les diferències entre les hores de treball d’homes i dones.

model de comunicació que té per objectiu que les persones es comuniquin entre si i amb si mateixes de manera empàtica i eficient. La CNV emfatitza la importància d’expressar amb claredat les observacions d’allò que conflictua, els sentiments que se’n deriven, les necessitats no satisfetes i les peticions de transformació, evitant el judici de valors, l’acusació, les amenaces, la coerció, la culpa i la vergonya. El principi fonamental de la CNV és que les pròpies necessitats no es resolguin a costa de frustrar o impedir les necessitats de les altres persones.

model de comunicació que té per objectiu que les persones es comuniquin entre si i amb si mateixes de manera empàtica i eficient. La CNV emfatitza la importància d’expressar amb claredat les observacions d’allò que conflictua, els sentiments que se’n deriven, les necessitats no satisfetes i les peticions de transformació, evitant el judici de valors, l’acusació, les amenaces, la coerció, la culpa i la vergonya. El principi fonamental de la CNV és que les pròpies necessitats no es resolguin a costa de frustrar o impedir les necessitats de les altres persones.

la conciliació és el terme que fem servir per parlar de l’organització dels temps de treball en relació amb els temps per a la vida familiar o domèstica i personal. Algunes teòriques han superat el concepte de conciliació substituint-lo pel de corresponsabilitat. Amb aquest canvi, les tasques de cura deixen de ser problemes individuals o domèstics per passar a ser problemes socials, que han d’enfrontar-se en un marc igualitari i on totes les parts han d’assumir la seva part de responsabilitat social, tant els homes i les dones com les empreses i l’administració.

a causa dels canvis socials de les últimes dècades, als països del nord global la reproducció de la vida s’ha fet insostenible i no ha estat assumida per l’Estat ni pel mercat. Una de les respostes que s’han donat és l’externalització de les tasques de cura a altres dones (d’altres edats i sense càrregues familiars) o a persones migrades del sud global, que alhora estan deixant d’assumir les tasques de cura de persones als seus països d’origen, tasques que queden relegades a altres dones, creant el que s’ha anomenat cadenes globals de cures.

defensa la no acceptació de la violència en cap cas en la mesura que s’entén com una vulneració de drets. L’ús de la violència és incoherent amb el discurs i el treball de construcció d’unes societats justes i en pau, ja que la superació de les violències en les seves diferents vessants és una expressió de la transformació social.

és aquella que té en compte aspectes marginats socialment com els sentiments, les emocions, les necessitats, la inclusió i la sostenibilitat de les organitzacions.

actitud que comporta actituds i accions d’intolerància i rebuig cap a grups sencers de població que es perceben de manera homogènia, fet que desemboca en processos de marginació i exclusió social. La discriminació prové dels estereotips i dels prejudicis. Inclou des d’actituds molt subtils, aparentment inofensives, fins a l’assetjament continuat o la violència.

repartiment igualitari, quant a temps, benestar i valor social atribuït, de les diverses tasques per la sostenibilitat de la vida i el sosteniment de qualsevol organització o sistema.

és el paradigma segons el qual es considera les dones aïlladament; cal establir accions específiques destinades a aquest col·lectiu, però no al seu apoderament.

la defensa pels Drets Humans implica la defensa dels drets individuals i col·lectius amb una clara orientació al benestar de les persones i dels pobles, garantint la no discriminació. Han de ser una eina de transformació de les relacions de poder existents.

tots aquells procediments formals i informals de gestió de les relacions, la presa de decisions, la distribució de tasques i responsabilitats i els canals d’informació en el si d’una organització.

L’ètica de la cura va més enllà de la norma institucionalitzada i abstracta en la que es basa l’ètica de la justícia, i incorpora una mirada contextual, immersa en els detalls de les situacions, persones, temps i espais, tot pivotant al voltant del concepte de «responsabilitat», sorgida de la consciència de formar part d’una xarxa de relacions d’interdependència.

manera en què una persona expressa el seu gènere, independentment de la seva identitat de gènere. Una persona pot sentir-se dona (identitat de gènere), però expressar-se de manera masculina (expressió de gènere), o al revés.

planteja una crítica a la manera com el feminisme occidental i eurocèntric, blanc i de classe mitjana, ha plantejat la igualtat i l’emancipació de les dones o les sexualitats i gèneres no binaris. Els feminismes descolonials posen al centre la intersecció entre les opressions i els conflictes de sexe/gènere, classe i ètnia, relacionant-los amb les institucions i categories culturals imposades pel colonialisme i neocolonialisme, entre les quals el mateix feminisme.

diverses teories i pràctiques polítiques que parteixen del rebuig a la situació de desavantatge passada i present de les dones com a grup social. Es tracta d’un pensament i d’una pràctica de caràcter crític i plural. Els diferents feminismes es determinen per la manera com es defineix aquest desavantatge (opressió, desigualtat, manca de llibertat, entre d’altres).

significat social del sexe. Construcció cultural, social i econòmica que configura les relacions socials i de poder entre dues categories, homes i dones, i la identitat d’aquestes.

és el paradigma que posa l’accent en les relacions de poder desiguals i de subordinació que frenen un desenvolupament i una participació igualitària entre dones i homes i utilitza l’apoderament com a estratègia per promoure l’equitat.

sistema que atribueix la màxima autoritat moral, social i política a l’home, adult, heterosexual i cap de família, establint una jerarquia de sexe, edat i opció sexual. Un dels pilars del sistema heteropatriarcal ha estat el model de família nuclear, sorgit i fomentat arran del capitalisme industrial.

té en compte els diversos eixos d’opressió que poden patir les dones entenent que l’opressió final no és la suma de tots els eixos d’opressió existents, sinó que suposa un eix d’opressió diferent.

té com a objectiu la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant —entre d’altres— la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global.

processos de conducció i guiatge per transformar la realitat i fer realitat projectes i visions. En el seu exercici, l’ús que es fa del poder, així com l’entramat de rangs i privilegis en què s’emmarca, són fonamentals. Un mal ús fa mal a les persones del nostre entorn i desmotiva els equips i col·lectius. Enfoquem el lideratge des d’una vessant múltiple, horitzontal, creativa, eficient, democràtica, sostenible i, evidentment, més curosa.

en el context de la cultura de pau, provenir vol dir proveir a les persones i als grups de les aptituds necessàries per afrontar un conflicte. La provenció es diferencia de la prevenció de conflictes en el fet que el seu objectiu no és evitar el conflicte, sinó aprendre com afrontar-lo. La provenció s’ha de treballar de forma gradual, des dels aspectes més superficials fins als més profunds d’un mateix i de la relació amb les altres persones: coneixença d’una mateixa i de les altres persones, estima, confiança, comunicació i cooperació.

entès com la suma de privilegis, és una dinàmica, conscient i inconscient, externa i interna, per la qual ens mesurem, identifiquem o separem d’altres persones; depèn de la interacció entre les persones i els grups, és un procés fluid on el poder canvia.

entenent el poder com una xarxa de relacions múltiples, les relacions de poder entre dones i homes es configuren mitjançant la construcció social de la identitat de gènere (diferent socialització, divisió sexual del treball, diferents itineraris sexuals…) i de les pràctiques de dominació o submissió. Aquestes pràctiques, mitjançant diferents estratègies, s’insereixen o resisteixen en els cossos a través de la violència simbòlica, estructural i relacional.

conjunt de característiques biològiques dels nostres cossos que ens permeten identificar-nos com a mascles o femelles: els òrgans genitals interns i externs, les característiques sexuals secundàries, els cromosomes i la predominança d’unes o altres hormones (testosterona o estrògens). La construcció binària del sexe en tant que dues categories inamovibles és fruit de la nostra cultura, ja que el sexe de la població és un contínuum.

concepte introduït per l’economia feminista que reivindica que les vides humanes dignes de ser viscudes haurien de ser l’objectiu principal del sistema econòmic, produint un desplaçament del benefici econòmic com a interès principal de l’economia actual. En aquest sentit, el concepte de sostenibilitat de la vida implica també reconèixer quins són els treballs i els temps per a les tasques domèstiques i de cura per tal que siguin comptabilitzades en l’economia formal.

diferenciem entre el treball remunerat i el treball no remunerat i entre el treball productiu i el treball reproductiu, que també podem anomenar treball domèstic i de cures. Dins la teoria feminista hi ha molta polèmica sobre què inclou cadascun d’aquests treballs, el que és innegable és la jerarquització que s’estableix del treball remunerat i productiu per sobre del treball no remunerat i reproductiu.

sèrie d’activitats destinades a atendre la cura (pròpia, de la llar o la família) i a cobrir la gestió i el manteniment de les infraestructures per tenir-ne cura. Bona part d’aquest treball reproductiu no es remunera, és majoritàriament femení i no està inscrit dins la lògica mercantil. És un treball que no està reconegut com a tal per l’actual organització social.

el treball remunerat és el que organitza els temps socials, és a dir, el temps que destinem a fer totes les activitats quotidianes. L’organització social dels temps actualment exclou, invisibilitza i dificulta la realització de les tasques del treball domèstic i de cures, necessàries per al sosteniment de la vida.