sistema econòmic, polític, social i cultural en què els mitjans de producció són privats, i té per objectiu la generació i acumulació de beneficis econòmics de qui deté aquests mitjans. Aquest sistema només és possible gràcies a l’explotació del treball de les persones assalariades i l’externalització dels treballs i costos de reproducció de la vida a l’àmbit de la llar.

suma de les hores de treball tenint en compte tots els tipus de treballs i tasques, fent èmfasi especial a incloure al càlcul les tasques reproductives i de cura. Sovint s’utilitza per calcular les diferències entre les hores de treball d’homes i dones.

la conciliació és el terme que fem servir per parlar de l’organització dels temps de treball en relació amb els temps per a la vida familiar o domèstica i personal. Algunes teòriques han superat el concepte de conciliació substituint-lo pel de corresponsabilitat. Amb aquest canvi, les tasques de cura deixen de ser problemes individuals o domèstics per passar a ser problemes socials, que han d’enfrontar-se en un marc igualitari i on totes les parts han d’assumir la seva part de responsabilitat social, tant els homes i les dones com les empreses i l’administració.

a causa dels canvis socials de les últimes dècades, als països del nord global la reproducció de la vida s’ha fet insostenible i no ha estat assumida per l’Estat ni pel mercat. Una de les respostes que s’han donat és l’externalització de les tasques de cura a altres dones (d’altres edats i sense càrregues familiars) o a persones migrades del sud global, que alhora estan deixant d’assumir les tasques de cura de persones als seus països d’origen, tasques que queden relegades a altres dones, creant el que s’ha anomenat cadenes globals de cures.

repartiment igualitari, quant a temps, benestar i valor social atribuït, de les diverses tasques per la sostenibilitat de la vida i el sosteniment de qualsevol organització o sistema.

concepte introduït per l’economia feminista que reivindica que les vides humanes dignes de ser viscudes haurien de ser l’objectiu principal del sistema econòmic, produint un desplaçament del benefici econòmic com a interès principal de l’economia actual. En aquest sentit, el concepte de sostenibilitat de la vida implica també reconèixer quins són els treballs i els temps per a les tasques domèstiques i de cura per tal que siguin comptabilitzades en l’economia formal.

diferenciem entre el treball remunerat i el treball no remunerat i entre el treball productiu i el treball reproductiu, que també podem anomenar treball domèstic i de cures. Dins la teoria feminista hi ha molta polèmica sobre què inclou cadascun d’aquests treballs, el que és innegable és la jerarquització que s’estableix del treball remunerat i productiu per sobre del treball no remunerat i reproductiu.

sèrie d’activitats destinades a atendre la cura (pròpia, de la llar o la família) i a cobrir la gestió i el manteniment de les infraestructures per tenir-ne cura. Bona part d’aquest treball reproductiu no es remunera, és majoritàriament femení i no està inscrit dins la lògica mercantil. És un treball que no està reconegut com a tal per l’actual organització social.

el treball remunerat és el que organitza els temps socials, és a dir, el temps que destinem a fer totes les activitats quotidianes. L’organització social dels temps actualment exclou, invisibilitza i dificulta la realització de les tasques del treball domèstic i de cures, necessàries per al sosteniment de la vida.