és l’estratègia, inclosa al paradigma GED, que reclama la transversalització de l’equitat no només en qualsevol actuació de cooperació al desenvolupament, sinó també en el si de les organitzacions que les han de promoure, en tant que aquestes produeixen i reprodueixen desigualtats. Una de les crítiques que es fa a aquest paradigma és el fet de diluir les responsabilitats de les diferents àrees a l’hora d’incorporar la perspectiva de gènere en les seves accions. Fruit de la incorporació del mainstreaming de gènere, el gènere s’ha incorporat com a categoria tècnica «obligada», oblidant el seu aspecte d’incidència política.

model de comunicació que té per objectiu que les persones es comuniquin entre si i amb si mateixes de manera empàtica i eficient. La CNV emfatitza la importància d’expressar amb claredat les observacions d’allò que conflictua, els sentiments que se’n deriven, les necessitats no satisfetes i les peticions de transformació, evitant el judici de valors, l’acusació, les amenaces, la coerció, la culpa i la vergonya. El principi fonamental de la CNV és que les pròpies necessitats no es resolguin a costa de frustrar o impedir les necessitats de les altres persones.

model de comunicació que té per objectiu que les persones es comuniquin entre si i amb si mateixes de manera empàtica i eficient. La CNV emfatitza la importància d’expressar amb claredat les observacions d’allò que conflictua, els sentiments que se’n deriven, les necessitats no satisfetes i les peticions de transformació, evitant el judici de valors, l’acusació, les amenaces, la coerció, la culpa i la vergonya. El principi fonamental de la CNV és que les pròpies necessitats no es resolguin a costa de frustrar o impedir les necessitats de les altres persones.

defensa la no acceptació de la violència en cap cas en la mesura que s’entén com una vulneració de drets. L’ús de la violència és incoherent amb el discurs i el treball de construcció d’unes societats justes i en pau, ja que la superació de les violències en les seves diferents vessants és una expressió de la transformació social.

és el paradigma segons el qual es considera les dones aïlladament; cal establir accions específiques destinades a aquest col·lectiu, però no al seu apoderament.

la defensa pels Drets Humans implica la defensa dels drets individuals i col·lectius amb una clara orientació al benestar de les persones i dels pobles, garantint la no discriminació. Han de ser una eina de transformació de les relacions de poder existents.

és el paradigma que posa l’accent en les relacions de poder desiguals i de subordinació que frenen un desenvolupament i una participació igualitària entre dones i homes i utilitza l’apoderament com a estratègia per promoure l’equitat.

té com a objectiu la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, mitjançant —entre d’altres— la redistribució dels béns i l’educació per una ciutadania global.

en el context de la cultura de pau, provenir vol dir proveir a les persones i als grups de les aptituds necessàries per afrontar un conflicte. La provenció es diferencia de la prevenció de conflictes en el fet que el seu objectiu no és evitar el conflicte, sinó aprendre com afrontar-lo. La provenció s’ha de treballar de forma gradual, des dels aspectes més superficials fins als més profunds d’un mateix i de la relació amb les altres persones: coneixença d’una mateixa i de les altres persones, estima, confiança, comunicació i cooperació.