biaix de valors, metodologies o coneixements que consideren que els homes i allò considerat masculí és el que importa i té més valor. És l’acceptació d’allò masculí com a allò neutre. Sovint, l’autonomia és un valor atribuït a la masculinitat i, per tant, esdevé androcèntric en desdibuixar la interdependència de les persones al llarg dels diferents moments del cicle vital o per necessitats relacionals.

actitud que comporta actituds i accions d’intolerància i rebuig cap a grups sencers de població que es perceben de manera homogènia, fet que desemboca en processos de marginació i exclusió social. La discriminació prové dels estereotips i dels prejudicis. Inclou des d’actituds molt subtils, aparentment inofensives, fins a l’assetjament continuat o la violència.

L’ètica de la cura va més enllà de la norma institucionalitzada i abstracta en la que es basa l’ètica de la justícia, i incorpora una mirada contextual, immersa en els detalls de les situacions, persones, temps i espais, tot pivotant al voltant del concepte de «responsabilitat», sorgida de la consciència de formar part d’una xarxa de relacions d’interdependència.

manera en què una persona expressa el seu gènere, independentment de la seva identitat de gènere. Una persona pot sentir-se dona (identitat de gènere), però expressar-se de manera masculina (expressió de gènere), o al revés.

planteja una crítica a la manera com el feminisme occidental i eurocèntric, blanc i de classe mitjana, ha plantejat la igualtat i l’emancipació de les dones o les sexualitats i gèneres no binaris. Els feminismes descolonials posen al centre la intersecció entre les opressions i els conflictes de sexe/gènere, classe i ètnia, relacionant-los amb les institucions i categories culturals imposades pel colonialisme i neocolonialisme, entre les quals el mateix feminisme.

diverses teories i pràctiques polítiques que parteixen del rebuig a la situació de desavantatge passada i present de les dones com a grup social. Es tracta d’un pensament i d’una pràctica de caràcter crític i plural. Els diferents feminismes es determinen per la manera com es defineix aquest desavantatge (opressió, desigualtat, manca de llibertat, entre d’altres).

significat social del sexe. Construcció cultural, social i econòmica que configura les relacions socials i de poder entre dues categories, homes i dones, i la identitat d’aquestes.

sistema que atribueix la màxima autoritat moral, social i política a l’home, adult, heterosexual i cap de família, establint una jerarquia de sexe, edat i opció sexual. Un dels pilars del sistema heteropatriarcal ha estat el model de família nuclear, sorgit i fomentat arran del capitalisme industrial.

té en compte els diversos eixos d’opressió que poden patir les dones entenent que l’opressió final no és la suma de tots els eixos d’opressió existents, sinó que suposa un eix d’opressió diferent.

conjunt de característiques biològiques dels nostres cossos que ens permeten identificar-nos com a mascles o femelles: els òrgans genitals interns i externs, les característiques sexuals secundàries, els cromosomes i la predominança d’unes o altres hormones (testosterona o estrògens). La construcció binària del sexe en tant que dues categories inamovibles és fruit de la nostra cultura, ja que el sexe de la població és un contínuum.